LLEUGERA

Hi ha persones que viatgen amb maletes.

I d'altres que viatgen amb records.

Hi ha llocs on el temps pesa.

I d'altres on simplement desapareix.

Ángel de la Guarda neix en aquests llocs.

Entre cases blanques.

Taules llargues.

Pell salada.

Vi fred.

I tardes que mai no tenen pressa.

No dissenyem sandàlies.

Dissenyem la sensació d'anar lleugera per la vida.

CALÇAT PER CAMINAR LA VIDA

Botes. Eivissa tot l’any.

Sandàlies. Caminar bé és el veritable luxe.

Bijuteria. Peces que no passen desapercebudes.

Bosses. Les que venen amb tu.

Núvies. Caminar fins a l’últim ball.

La Meva Història

Aquesta marca va néixer al Mediterrani.

Entre carrers llargs, llum intensa i dies que no s’acaben mai.

Va néixer perquè jo no podia caminar.

Després de més de 25 operacions en una cama, cap sabata funcionava. Tot feia mal. I, malgrat això, jo volia continuar sortint, movent-me, sentint-me femenina, alta i ben vestida.

Volia viure el meu dia a dia sense dolor.

Sense renunciar a mi mateixa.

Així vaig començar a dissenyar sandàlies. No des de la moda, sinó des del cos. Des de la petjada real, l’equilibri, la necessitat de caminar bé durant hores.

Amb el temps vaig entendre que no estava sola. Hi ha moltes dones que no volen “sabates”.

Volen caminar sense pensar en els peus.

Sentir-se segures. Boniques.

Arribar lluny sense cansar-se.

Per això les meves sandàlies són altes.

Perquè l’alçada ens agrada.

Perquè estilitza.

Perquè empodera.

I perquè, quan el disseny és honest, la comoditat no es negocia.

No faig calçat de moda.

Faig sandàlies de plataforma pensades per caminar tot el dia: per la ciutat, pel passeig marítim, del matí a la nit.

Les meves sandàlies no es proven.

Es viuen.

I quan les portes, ja no tornes enrere.

Ana Salvador
Fundadora i dissenyadora
Ángel de la Guarda

Fet amb les Mans

De l'esboç a la Forma, de la Forma al Mediterrani

Cada sandàlia d’Ángel de la Guarda comença molt abans d’arribar als teus peus.

Comença amb una idea, una forma i unes mans.

Dissenyem cada model des del cos: buscant l’equilibri entre alçada, estabilitat i una petjada que permeti caminar durant hores. Després comença el treball artesanal.

Tallar. Provar. Ajustar. Pintar. Muntar. Tornar a provar.

Treballem amb tallers i artesans a Espanya que coneixen l’ofici, els materials i els temps que necessita una peça ben feta.

Aquí no tot surt d’una màquina ni tot ha de ser idèntic. Hi ha mans que tallen, mans que munten, mans que pinten i petits gestos que acaben donant caràcter a cada sandàlia.